La guerre est déclarée

Us recomano aquest film francès. Un magnífic treball de direcció i un parell de actors principals majestuosos ens fan viure plenament aquesta historia amb tota la seva autenticitat. Sembla que està inspirada en una vivència de la pròpia directora. Sigui com sigui, és un cant a la vida en una situació tan greu com és el diagnòstic de un tumor cerebral en un nen de 18 mesos. No us la perdeu.

In a better world - Susanne Bier

Susanne Bier és una magnifica directora de cinema danesa, poc coneguda si tenim en compte la gran qualitat de la seva producció. En els seus films, els seus personatges solen afrontar situacions vitals extremes que fan trontollar la aparent estabilitat prèvia. La sensibilitat amb que la directora tracta aquestes situacions i les corresponents emocions que en sorgeixen no ens pot deixar indiferents. Va pertànyer al moviment Dogma 95, del que Lars  von Trier es el seu component mes conegut, tot i que la seva filmografia, tan lloada per la crítica, sempre m’ha deixat molt decebut.
La seva ultima producció Haevnen (venjança),  presentada en anglès com a In a better world,  ha merescut el Oscar d’aquest any a la millor pel·lícula de parla no anglesa. S’estrenarà en el nostre país el proper mes d’abril.
També va obtenir el premi dintre de la mateixa categoria dels Oscars  el seu film Después de la boda (2006). En general, considero que la resta de la seva filmografia  mereix també una alta qualificació: Cosas que perdimos en el fuego (2007), Hermanos (2004), Te quiero para siempre (2002), El amor de mi vida (1999).

Lucy Schwartz - Little one

Aquesta és la cançó que sona al final de la pel·lícula "Madres e hijas" quan ja apareixen els crèdits. La pel·lícula està bé, es deixa veure i la interpretació de la Naomi Watts no defrauda gens ni mica.

Un país: Islàndia; un grup: Sigur Ros; una pel·lícula: Heima

L’estiu de l’any 2006 el grup Sigur Ros va donar una sèrie de concerts a diferents localitzacions del seu meravellós país. D’això en van fer una pel·lícula, Heima, que ens transporta a Islàndia per medi de la música d’aquest grup, els seus paisatges i la seva gent. La fotografia es excel·lent, impressionant. 
A partir de la visió d’aquesta pel·lícula va sorgir en mi la idea de visitar el país i la vaig fer realitat aquest estiu. Va respondre plenament a totes les meves expectatives. Va ser una experiència única.

Conservo un agradable record dels companys i companyes del viatge (Anna, Arantxa, Bea, Begoña, Imma, Jaume, Joan, Jose, Laura, Magda, Manel, María, Marian, Miguel, Miguel Angel, Olga, Puri).

El nen dels cavalls

Un llibre i una pel·lícula documental molt recomanables per la història, per la fotografia, pels paisatges de Mongòlia, per la música, per la seva sensibilitat...

Entrevista i vídeo amb Rupert Isaacson, el pare del "nen dels cavalls"

EL NEN DELS CAVALLS: el viatge d'uns pares a Mongòlia, entre cavalls i xamans, per curar al seu fill autista