My sweet lord

El novembre del 2002, uns quants monstres de la musica es van reunir al Royal Albert Hall de Londres per rendre un homenatge pòstum a Georges Harrisson: Billy Preston, Eric Clapton, Ringo Starr, Paul McCartney, Dhani Harrison. El resultat es espectacular.

Qui són els violents?

Dimecres passat, manifestants del moviment 15M o dels indignats es concentraven en les immediacions del Parc de la Ciutadella a Barcelona. No hi havia signes de violència o agressivitat entre els concentrats. De cop i volta, un grup reduït provoca aldarulls i això serveix de excusa als Mossos de Esquadra per carregar i disparar contra la gent sense tenir en compte la seva actitud, violenta o no. La gent identifica i increpa als provocadors dels aldarulls mentre que hi algú que filma les escenes. La gent els va envoltant i critica el seu comportament previ. Aviat apareix la sospita de que probablement son policies infiltrats; van disfressats com anti-sistema però, si ens hi fixem més, van força polits, són musculosos, porten dispositius de telecomunicació a la orella. Quan els policies uniformats acudeixen per protegir la retirada dels provocadors la sospita es converteix en una obvietad.

De segur que entre els manifestants, a part d’aquests possibles policies infiltrats, hi va haver gent que va actuar violentament, però van ser una minoria. Però li han tret tot el rendiment que han pogut. Els fets del Parc de la Ciutadella els estan utilitzant els polítics i els medis de comunicació que els hi son fidels per criminalitzar el moviment dels indignats. En Felip Puig demana que no simpatitzem amb aquest moviment. El senyor Puig ha de saber que darrera d’aquesta gent que surt al carrer hi ha gran part de la població. Tots estem indignats amb la classe política d’aquest país, amb els seus privilegis fiscals i en matèria de pensions, amb els seus sous, amb les seves dietes, amb la simultaneïtat de càrrecs (i sous) en diferents institucions, amb els seus viatges en primera classe, amb la presència de càrrecs corruptes a les llistes electorals (tancades malgrat les demandes reiterades en sentit contrari), amb la politització del poder judicial, amb la compra de la fidelitat dels sindicats i els mitjans de comunicació per medi de les subvencions. Aquesta no és la democràcia que volem, senyor Puig. Volem una democràcia com la que proposa el moviment Democràcia real ja!:

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Moviment 15 M

La televisió francesa va oferir aquest vídeo amb una visió molt respectuosa amb els indignats. No entendrem mai la càrrega policial contra els concentrats pacíficament a Plaça Catalunya, tampoc entendrem que això no comporti responsabilitats penals. La violencia exercida pel poder institucional roman encara impune com molts altres actes delictius comesos pels que regenten el poder. Hi ha una nova estaca que cal tombar.

EDUARDO GALEANO - ACAMPADA BARCELONA

El moviment 15M o dels indignats ens omple d'esperança. No podem deixar per mes temps el mon i les nostres vides en mans dels poders politics i financers establerts. Ells tenen el poder però nosaltres tenim la força de la rao i la dignitat i SOM MOLTS.