Teresa Forcades a Singulars

Val la pena veure tot el programa (51 minuts), però si no disposeu de temps, podeu llegir-ne el resum que he obtingut a la pàgina de TV3:


Teresa Forcades ha estat la darrera convidada d'aquesta temporada a "Singulars". Aquestes van ser les frases més destacades de l'entrevista:

-Hem d'evitar el segrest del sentit crític de la ciutadania. Se'ns ha fet creure que el món és d'una complexitat tal que no el podem entendre i ho hem de deixar en mans dels experts. És obvi que el món és complex, però a nivell social i econòmic no podem dipositar la nostra confiança en determinats experts sense avaluar críticament el seu discurs.

-Els experts del Fons Monetari Internacional o del Banc Mundial, qui els escull? Fer cas d'aquests experts sense plantejaments crítics vol dir que l'economia marxi del control democràtic.

-El que hem de fer amb urgència és revaloritzar les institucions democràtiques, perquè si els que han de marcar el camí a seguir són els experts de les institucions financeres estarem en una dictadura financera.

-No tenim cap recurs, la ciutadania, per oposar-nos a una política amb què no estem d'acord? Si, com sembla, la majoria de la població no està d'acord amb les mesures que s'estan adoptant contra la crisi ni amb el rescat financer, llavors aquestes decisions del govern són antidemocràtiques.

-Quan hi ha un govern que actua en contra de l'interès general, o que la majoria de la població percep que està actuant en contra de l'interès general, el mecanisme previst en les democràcies perquè la ciutadania respongui és una vaga general indefinida. Una mesura absolutament pacífica que visibilitza el desacord entre un govern i la seva població.

-En els darrers anys la democràcia ha quedat segrestada. En continuem utilitzant el nom, però gran part de la població té cada cop més el convenciment que els polítics no poden fer el que volen. Els ciutadans no només estem desprotegits davant un sistema que no vetlla pels nostres interessos, sinó que creiem que no tenim el poder a les nostres mans.

-Goldman Sachs ha aconseguit arribar a ser l'entitat número u en beneficis i guanys perquè en els anys 90 va posar-se a especular amb una cosa amb la qual ningú s'havia atrevit a especular: les matèries primeres alimentàries bàsiques.
 Va comprar el blat, el mill i la soja a nivell mundial. Va retenir aquests estocs esperant que pugessin els preus. Amb el blat va aconseguir una pujada de preus que és directament responsable de la mort per fam al món de milions de persones. A això ho podem anomenar assassinat programat. Com és que els directius de Goldman Sachs responsables d'això no són a la presó?

-Qui ens ha fet creure que no podem dotar-nos d'un sistema de funcionament social, econòmic i polític que sigui més adequat a les necessitats de la població?

Crítica ètica al capitalisme

-El mercat lliure no és lliure: és una fal·làcia, és una burla. No ha estat lliure mai, perquè sempre hi ha hagut una connivència entre els propietaris dels grans capitals i els governants. Els governants tenen les mans lligades pel capital financer.

-El capitalisme s'inscriu en el marc global de buscar el màxim benefici econòmic i no té en compte factors com la creativitat, el reconeixement social o la curiositat intel·lectual. Quina humanitat és aquesta que se situa en el marc del màxim benefici com a horitzó últim? La societat del benestar ens diu que això no pot ser l'horitzó últim. Hem de tenir uns drets socials, una educació, una sanitat, unes pensions i un dret a l'alimentació i a la vivenda que no depenguin de l'oferta i la demanda.

-S'està introduint la noció que el que no es pot tocar és el marc del màxim benefici econòmic i en canvi el de l'estat social l'hem de desmantellar. Ho hem de fer just al revés. El que no es pot tocar són les persones, i si per protegir-les cal desmantellar l'estat capitalista neoliberal, no ens hauria de costar gens desmantellar-lo.


La grip A i les pressions de la conselleria

-Durant la crisi de la grip A hi va haver una trucada de la consellera Marina Geli a l'abat de Montserrat, i l'abat de Montserrat va trucar a l'abadessa de Sant Benet. I el contingut era si jo podia deixar d'interferir en els plans de la conselleria o en el que la conselleria considerava que era adequat en aquell moment, que era vacunar-se. La trucada va existir i l'abadessa em va dir: "Tu mateixa".

Trena

Els àngels existeixen, ahir els vaig veure i escoltar a Sant Joan de Fàbregues (Rupit); la Karol Green i les germanes Helena i Mariona Vilar, acompanyades a la bateria per en Betel M. Daura, canten com els àngels. Musica folk-country, algunes cançons amb un cert regust de música celta; peces de Wailin’ Jennys, Madeleine Peiroux, Crosby, Stills, Nash & Young, entre altres, interpretades amb una professionalitat i una sensibilitat exquisides. Veus angelicals molt ben harmonitzades, guitarres, acordió, baixos, trompeta... Com a grup es diuen Trena:



Bird Song
I hear a bird chirping, up in the sky
I’d like to be free like that spread my wings so high
I see the river flowing water running by
I’d like to be that river, see what I might find
I feel the wind a blowin’, slowly changing time
I’d like to be that wind, I’d swirl and the shape sky
I smell the flowers blooming, opening for spring
I’d like to be those flowers, open to everything
I feel the seasons change, the leaves, the snow and sun
I’d like to be those seasons, made up and undone
I taste the living earth, the seeds that grow within
I’d like to be that earth, a home where life begins
I see the moon a risin’, reaching into night
I’d like to be that moon, a knowing glowing light
I know the silence as the world begins to wake
I’d like to be that silence as the morning breaks

Censura de TV3 a la representant de la PAH

Dins la gala Català de l’Any, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va ser premiada com la millor iniciativa solidaria de l’any. TV3 no va emetre les paraules de la seva representant, l’Ada Colau, especialment critiques amb les entitats financeres i els polítics. Aquí les teniu:

Economia del be comú

Tots sabem que la crisi econòmica actual està molt lligada al deteriorament dels valors ètics i al fet de que el benefici financer s’ha contemplat, i encara hi ha moltes persones i col·lectivitats que el contemplen, com l’objectiu principal malgrat que ha quedat palès que així no anem bé. Hi ha alternatives a aquest model social? Com a mínim hi ha propostes innovadores, imaginatives i raonables com la que es presenta en aquest vídeo:

Música en directe al metro

Música i somriures al metro de Copenhagen:

Anais Alonso - First heard your name

Anaïs Alonso és la vocalista de la banda de música electrònica Etro Anime.

La resta de musica que he escoltat d’aquest grup no m’ha agradat però aquesta peça la trobo d’una qualitat excepcional. La veu de la Anais és impressionant:

 Every day I rise up with the sunshine tapping on my window
I close my eyes and I’m right there with you
Every single step that I’ve taken fallen
Dancing laughing crying in the rain it was right there with you
But everything is changing you’re still on my mind
And I don’t know if I will be the same
My love my life I want to be right there with you
And I knew it when I first heard your name

Every night I wake up with the moonlight shining on my memory
I close my eyes and I’m right there with you
Every single thought that has passed or lasted
Lost in love while carrying the pain it was right there with you
But everything is changing you’re still on my mind
And I don’t know if I will be the same
My love my life I want to be right there with you
And I knew it when I first heard your name

I only want to be beside you
If another day slips away without you
I’ll lose the gift of happiness and joy without you in it
I love you

Every day I rise up with the sunshine tapping on my window
I close my eyes and I’m right there with you
Every single step that I’ve taken fallen
Dancing laughing crying in the rain it was right there with you
But everything is changing you’re still on my mind
And I don’t know if I will be the same
My love my life I want to be right there with you
And I knew it when I first heard your name
And I knew it when I first heard your name
I knew it when I first heard your name

Gratitud

En mig de tantes informacions catastròfiques, encara hi ha troballes com aquest vídeo tan reconfortant i positiu. Va en la mateixa línia que la entrada anterior, "Natura i meditació":

Natura i meditació

Unes frases d’en Sogyal Rinpoche sobre la natura i la meditació:

La natura sempre és una font inexhaurible d’inspiració. Per calmar la ment, passeja a l’alba pel parc o contempla la rosada en una flor d’un jardí. Estira’t a terra i mira el cel, i deixa que la teva ment s’expandeixi en la seva immensitat. Deixa que el cel de fora faci néixer un cel dintre la teva ment. Vés a la vora d’un riu i barreja la ment amb el corrent de l’aigua; uneix-te amb el seu so incessant. Seu prop d’una cascada i deixa que la seva rialla saludable et purifiqui l’esperit. Passeja per una platja tot rebent la brisa marina, plena i dolça, a la cara. Glorifica la bellesa de la llum de la lluna i utilitza-la per asserenar la ment. Seu a la vora d’un llac o en un jardí i, respirant suaument, deixa que es faci el silenci en la teva ment mentre la lluna s’eleva, majestuosa i lenta, en la nit clara.

Tot es pot fer servir com una invitació a la meditació. Un somriure, una cara en el metro, la visió d’una flor que creix en una clivella de la vorera, una tela preciosa en un aparador, un raig de sol que il·lumina les flors de una finestra. Estigues atent a qualsevol senyal de bellesa o de gràcia. Ofereix totes les alegries, estigues despert en tot moment per tal de captar “les noticies que sempre arriben del silenci”.

La guerre est déclarée

Us recomano aquest film francès. Un magnífic treball de direcció i un parell de actors principals majestuosos ens fan viure plenament aquesta historia amb tota la seva autenticitat. Sembla que està inspirada en una vivència de la pròpia directora. Sigui com sigui, és un cant a la vida en una situació tan greu com és el diagnòstic de un tumor cerebral en un nen de 18 mesos. No us la perdeu.

Jen Gloeckner

Cantautora americana de bon escoltar:

"I understood that giving the music space to breathe on its own was very crucial in developing the moods  that I wanted to create."

Level eye

Va ser una experiència inoblidable. Aquest cap d’any vaig "repetir" a Cabo de Gata, ens allotjàvem a “Las Negras”. La nit del dia 30 vàrem anar a fer un volt per la platja. Un petit bar a primera línia de la costa, “La Bodeguiya”, havia organitzat un espectacle musical i s’havia creat un cert ambient. No ens vàrem aturar i vam anar decidits a passejar pel camí de la platja. La musica sonava en la distancia i tenia un ritme agradable. A mida que tornàvem i ens acostàvem al bar, la musica ens anava enganxant mica en mica. Toquen be, oi? Tocaven de collons! Quin ritme! Quina veu! (em va venir de seguida al cap la Janis Joplin). Va ser un espectacle musical autèntic, espontani, extasiant... No és el mateix, ja ho sé, però he penjat un video del grup al blog. Espero que us agradi.

Es diuen “Level Eye” son holandesos i sonen molt be. També podeu sentir alguna cosa d’ells a Spotify.

Què vol dir "verge"?

Què dificil li posa la nena a la mare:

My sweet lord

El novembre del 2002, uns quants monstres de la musica es van reunir al Royal Albert Hall de Londres per rendre un homenatge pòstum a Georges Harrisson: Billy Preston, Eric Clapton, Ringo Starr, Paul McCartney, Dhani Harrison. El resultat es espectacular.

Qui són els violents?

Dimecres passat, manifestants del moviment 15M o dels indignats es concentraven en les immediacions del Parc de la Ciutadella a Barcelona. No hi havia signes de violència o agressivitat entre els concentrats. De cop i volta, un grup reduït provoca aldarulls i això serveix de excusa als Mossos de Esquadra per carregar i disparar contra la gent sense tenir en compte la seva actitud, violenta o no. La gent identifica i increpa als provocadors dels aldarulls mentre que hi algú que filma les escenes. La gent els va envoltant i critica el seu comportament previ. Aviat apareix la sospita de que probablement son policies infiltrats; van disfressats com anti-sistema però, si ens hi fixem més, van força polits, són musculosos, porten dispositius de telecomunicació a la orella. Quan els policies uniformats acudeixen per protegir la retirada dels provocadors la sospita es converteix en una obvietad.

De segur que entre els manifestants, a part d’aquests possibles policies infiltrats, hi va haver gent que va actuar violentament, però van ser una minoria. Però li han tret tot el rendiment que han pogut. Els fets del Parc de la Ciutadella els estan utilitzant els polítics i els medis de comunicació que els hi son fidels per criminalitzar el moviment dels indignats. En Felip Puig demana que no simpatitzem amb aquest moviment. El senyor Puig ha de saber que darrera d’aquesta gent que surt al carrer hi ha gran part de la població. Tots estem indignats amb la classe política d’aquest país, amb els seus privilegis fiscals i en matèria de pensions, amb els seus sous, amb les seves dietes, amb la simultaneïtat de càrrecs (i sous) en diferents institucions, amb els seus viatges en primera classe, amb la presència de càrrecs corruptes a les llistes electorals (tancades malgrat les demandes reiterades en sentit contrari), amb la politització del poder judicial, amb la compra de la fidelitat dels sindicats i els mitjans de comunicació per medi de les subvencions. Aquesta no és la democràcia que volem, senyor Puig. Volem una democràcia com la que proposa el moviment Democràcia real ja!:

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Moviment 15 M

La televisió francesa va oferir aquest vídeo amb una visió molt respectuosa amb els indignats. No entendrem mai la càrrega policial contra els concentrats pacíficament a Plaça Catalunya, tampoc entendrem que això no comporti responsabilitats penals. La violencia exercida pel poder institucional roman encara impune com molts altres actes delictius comesos pels que regenten el poder. Hi ha una nova estaca que cal tombar.