La natura sempre és una font inexhaurible d’inspiració. Per calmar la ment, passeja a l’alba pel parc o contempla la rosada en una flor d’un jardí. Estira’t a terra i mira el cel, i deixa que la teva ment s’expandeixi en la seva immensitat. Deixa que el cel de fora faci néixer un cel dintre la teva ment. Vés a la vora d’un riu i barreja la ment amb el corrent de l’aigua; uneix-te amb el seu so incessant. Seu prop d’una cascada i deixa que la seva rialla saludable et purifiqui l’esperit. Passeja per una platja tot rebent la brisa marina, plena i dolça, a la cara. Glorifica la bellesa de la llum de la lluna i utilitza-la per asserenar la ment. Seu a la vora d’un llac o en un jardí i, respirant suaument, deixa que es faci el silenci en la teva ment mentre la lluna s’eleva, majestuosa i lenta, en la nit clara.
Tot es pot fer servir com una invitació a la meditació. Un somriure, una cara en el metro, la visió d’una flor que creix en una clivella de la vorera, una tela preciosa en un aparador, un raig de sol que il·lumina les flors de una finestra. Estigues atent a qualsevol senyal de bellesa o de gràcia. Ofereix totes les alegries, estigues despert en tot moment per tal de captar “les noticies que sempre arriben del silenci”.
