Gratitud

En mig de tantes informacions catastròfiques, encara hi ha troballes com aquest vídeo tan reconfortant i positiu. Va en la mateixa línia que la entrada anterior, "Natura i meditació":

Natura i meditació

Unes frases d’en Sogyal Rinpoche sobre la natura i la meditació:

La natura sempre és una font inexhaurible d’inspiració. Per calmar la ment, passeja a l’alba pel parc o contempla la rosada en una flor d’un jardí. Estira’t a terra i mira el cel, i deixa que la teva ment s’expandeixi en la seva immensitat. Deixa que el cel de fora faci néixer un cel dintre la teva ment. Vés a la vora d’un riu i barreja la ment amb el corrent de l’aigua; uneix-te amb el seu so incessant. Seu prop d’una cascada i deixa que la seva rialla saludable et purifiqui l’esperit. Passeja per una platja tot rebent la brisa marina, plena i dolça, a la cara. Glorifica la bellesa de la llum de la lluna i utilitza-la per asserenar la ment. Seu a la vora d’un llac o en un jardí i, respirant suaument, deixa que es faci el silenci en la teva ment mentre la lluna s’eleva, majestuosa i lenta, en la nit clara.

Tot es pot fer servir com una invitació a la meditació. Un somriure, una cara en el metro, la visió d’una flor que creix en una clivella de la vorera, una tela preciosa en un aparador, un raig de sol que il·lumina les flors de una finestra. Estigues atent a qualsevol senyal de bellesa o de gràcia. Ofereix totes les alegries, estigues despert en tot moment per tal de captar “les noticies que sempre arriben del silenci”.

La guerre est déclarée

Us recomano aquest film francès. Un magnífic treball de direcció i un parell de actors principals majestuosos ens fan viure plenament aquesta historia amb tota la seva autenticitat. Sembla que està inspirada en una vivència de la pròpia directora. Sigui com sigui, és un cant a la vida en una situació tan greu com és el diagnòstic de un tumor cerebral en un nen de 18 mesos. No us la perdeu.

Jen Gloeckner

Cantautora americana de bon escoltar:

"I understood that giving the music space to breathe on its own was very crucial in developing the moods  that I wanted to create."

Level eye

Va ser una experiència inoblidable. Aquest cap d’any vaig "repetir" a Cabo de Gata, ens allotjàvem a “Las Negras”. La nit del dia 30 vàrem anar a fer un volt per la platja. Un petit bar a primera línia de la costa, “La Bodeguiya”, havia organitzat un espectacle musical i s’havia creat un cert ambient. No ens vàrem aturar i vam anar decidits a passejar pel camí de la platja. La musica sonava en la distancia i tenia un ritme agradable. A mida que tornàvem i ens acostàvem al bar, la musica ens anava enganxant mica en mica. Toquen be, oi? Tocaven de collons! Quin ritme! Quina veu! (em va venir de seguida al cap la Janis Joplin). Va ser un espectacle musical autèntic, espontani, extasiant... No és el mateix, ja ho sé, però he penjat un video del grup al blog. Espero que us agradi.

Es diuen “Level Eye” son holandesos i sonen molt be. També podeu sentir alguna cosa d’ells a Spotify.