Tant a la vida pública com a la privada, és també necessari d’abstenir-se, amb fets i amb intencions, d’infligir dolor; d’actuar o parlar intencionadament de forma violenta —per menyspreu, xovinisme, o per compte propi— per empobrir, explotar o negar drets bàsics de qualsevol persona, i per incitar a l’odi denigrant els altres, encara que siguin els nostres enemics. Tot això és una negació de la nostra humanitat comuna. Reconeixem que no hem pogut viure amb compassió i que n’hi ha que fins i tot han agreujat la misèria humana en nom de la mateixa religió.
Per tant, suppliquem a tots els homes i a totes les dones que en el centre de la moral i de la religió restaurin la compassió; que retornin a l’antic principi que diu que qualsevol interpretació de l’Escriptura que engendra violència, odi o menyspreu és il·legítim; que assegurin que als joves se’ls dóna exacta i respectuosa informació sobre altres tradicions, religions i cultures; que fomentin una valoració positiva de la diversitat cultural i religiosa; que cultivin l’empatia amb el sofriment que pateixen tots els éssers humans, fins i tot els qui considerem enemics.
Urgentment necessitem fer de la compassió una força clara, lluminosa i dinàmica en el nostre món polaritzat. Arrelada en la decisió fonamental d’anar més enllà de l’egoisme, la compassió pot trencar fronteres polítiques, dogmàtiques, ideològiques i religioses. Nascuda de la nostra profunda interdependència, la compassió és essencial per a les relacions humanes i per a una humanitat completa; és el camí cap a una nova visió i és indispensable per a la creació d’una economia justa i una comunitat mundial que visqui en pau."
més informació
