Susanne Bier és una magnifica directora de cinema danesa, poc coneguda si tenim en compte la gran qualitat de la seva producció. En els seus films, els seus personatges solen afrontar situacions vitals extremes que fan trontollar la aparent estabilitat prèvia. La sensibilitat amb que la directora tracta aquestes situacions i les corresponents emocions que en sorgeixen no ens pot deixar indiferents. Va pertànyer al moviment Dogma 95, del que Lars von Trier es el seu component mes conegut, tot i que la seva filmografia, tan lloada per la crítica, sempre m’ha deixat molt decebut.
La seva ultima producció Haevnen (venjança), presentada en anglès com a In a better world, ha merescut el Oscar d’aquest any a la millor pel·lícula de parla no anglesa. S’estrenarà en el nostre país el proper mes d’abril.
També va obtenir el premi dintre de la mateixa categoria dels Oscars el seu film Después de la boda (2006). En general, considero que la resta de la seva filmografia mereix també una alta qualificació: Cosas que perdimos en el fuego (2007), Hermanos (2004), Te quiero para siempre (2002), El amor de mi vida (1999).
La seva ultima producció Haevnen (venjança), presentada en anglès com a In a better world, ha merescut el Oscar d’aquest any a la millor pel·lícula de parla no anglesa. S’estrenarà en el nostre país el proper mes d’abril.
També va obtenir el premi dintre de la mateixa categoria dels Oscars el seu film Después de la boda (2006). En general, considero que la resta de la seva filmografia mereix també una alta qualificació: Cosas que perdimos en el fuego (2007), Hermanos (2004), Te quiero para siempre (2002), El amor de mi vida (1999).
