El cos és un objecte meravellós: la nostra part animal, amb cervell, instints i emocions animals propis. Com qualsevol altre animal, el cos humà no sap mentir. Aquest simple fet ens causa als éssers humans, problemes sense fi. En realitat, els problemes no es deuen tant a que el cos no sàpiga mentir com al fet que la personalitat ha desenvolupat molt bé la seva capacitat de fer-ho. Cohibits i donats a autoavaluar-nos, tractem de convèncer-nos que som tal com creiem que hauríem de ser. Mentrestant, el cos físic insisteix a reaccionar sense cap tipus de censura, pur instint i emoció, i ens sufoca a fons en el procés. Es ruboritza, empal·lideix, dilata les pupil·les, fa petar les dents, tensa les mandíbules o humiteja els palmells de suor. Ens humilia amb una erecció inoportuna o ens defrauda amb tremolors o desmais, i exposa implacablement davant del món sencer la nostra excitació sexual, la incomoditat, l'enuig o qualsevol altra reacció que la nostra part pensant i humana tracta de dissimular.
Per què a mi, per què això, per què ara (Robin Norwood).
