3.12.09

Del "Llibre tibetà de la vida i de la mort" (SOGYAL RINPOCHÉ)

En aquell moment sagrat, la terra mateixa es va estremir, com si estigués «embriaga de felicitat» i, com diuen les escriptures, «Enlloc, ningú estava irat, malalt, ni trist; ningú feia mal, ningú tenia orgull; el món va restar completament en calma, com si hagués arribat a la plena perfecció»..